dijous, 12 de gener de 2012




Des de feia molt
temps que tenia en ment fer aquest treball, tenia una imatge física al cap del
que podia ser. M’imaginava moltes fotografies de gent al natural, sense
maquillatge, davant d’un fons de fitxa policial; però era una idea molt bàsica.
No ha sigut fins ara, que li he volgut donar “forma i vida”.
En un principi va
néixer com una critica al govern, a la organització de la societat. Sentia que
només érem un número, el nostre DNI; que només se’ns identificava per aquest,
que no importava la situació familiar en la que et trobessis, ni com erets, ni
que senties, ni fins hi tot com et deies, només erets 47950541 A ( en el meu
cas).

[...]el número de DNI ens identifica de cara al món,
de cara als desconeguts, a les feines, al metge; de la mateixa manera que el
codi de barres (i la data de caducitat) diferencia una caixa de cereals d’una
altre.^

[...] “Som un número, i sense ell no som res”.

[...]Són 25 fotografies de
gent al natural davant un fons de fitxa policial i amb el DNI enganxat al cos.
Per què? Doncs, perquè a part de ser identitari, l’hem de dur sempre amb
nosaltres, i enganxat al cos, he pensat que era la millor manera d’expressar
aquests conceptes. Vaig decidir utilitzar aquest fons, perquè quan la policia
fa aquestes imatges, representen identitat, la del pres. I em serveix per
reforçar el significat d’identitat que desprèn el DNI enganxat al cos.

[...]La manera de presentar el treball final en format PDF i via Internet és perquè al ser una
cosa tan privada, s’acaba convertint sempre en públic, ja que sempre l’estem
donant, ensenyant per tot.
És a dir, fem com fa
Facebook, “fem públic allò que és privat”.

dimecres, 8 de juny de 2011

"A travès de l'espill"





Aquest treball és un experiment, és a dir, que està en fase de proves encara.

Fa poc temps que a casa em van posar mirilla, o espill(com es diu en català). Mai n'havia tingut una i per això, vaig començar a jugar amb ella. Al veure a travès d'ella, vaig veure que la visió que se'n obtenia era semblant a la que s'obté amb un objectiu d'ull de peix. Això em va agradar bastant. I lligant-ho amb el tema d'espiar, d'observar (el que fas quan mires per la mirilla), ja que literalment, estàs mirant sense ser vist, et converteixes en un Vouyeur. I és aquest el joc que produeixo i que estic investigant. a través de la fotografio, retrato el que es veu per l'espill.

Defensant la meva ciutat, com s'ha de fer!








Prou!

Aquest treball és una queixa que m'antinc des de fa temps cap a l'Ajuntament , el qual no és digna a fer cas! Perquè un cop que vaig fer la queixa oficial, l'única resposta obtinguda -desprès de molt de temps- va ser: la seva queixa ha estat trasmessa a medi ambient.

Us ho podeu creure, que hagin canviat (i encara conitnuen fent-ho) l'enrajolat del barri de Sagrada Familia, la rajola típica modernista dissenyada per Puig i Cadafalch, per una de simple, a quadradets?

És indignant, estan treient història de la nostra ciutat, del terra per on milers de persones, de diferents temps i edats han trepitjat.

Quan les van començar a treure i a canviar (sense estar el terra en mal estat), vaig pensar que les canviaven per unes de més barates, a causa de la crisi. Mentida! Perquè a Zona universitària, -a les afores de la ciutat- estan canviant també l'enrajolat i estan posant aquestes rajoles. Com s'entén?¿ Que volem enlletgir més el centre urbà, i donar història a les afores de la ciutat?

I per si algú em vol discutir l'importància d'aquestes rajoles, que observi el seu voltant. Molts records que s'enduen els turistes són objectes amb la forma de la rajola (hi han bosses, moneders, posa gots, xocolates...) i a més la publicitat també l'utilitza! Està per tot arreu, fins i tot, al Museu reina Sofia, en una fotografia de la guerra civil, amb una miliciana caminant pel terra de Barcelona!

El treball en sí, ens mostra aquesta debilitat, feblesa, que mostra el terra de Barcelona, perquè l'estan treient, i ha perdut les seves propietats, com la fermesa, força, que volien dir, sempre estare aquí i ningú podrà amb mi.

dimarts, 7 de juny de 2011

dijous, 2 de juny de 2011

Pintura amb cera



"Observant des de la cala, les barques de pescadors", Júlia Garcia, pintura grassa (cera i pigment),46 x 38 cm, 2011

diumenge, 29 de maig de 2011

Jo volia ser.../M'haguès agradat ser...




Aquest llibre és un recull de fotografies fetes per mi mateixa (Júlia Garcia) amb una temàtica clara, "que o qui m'hagués agradat ser?". El nexe d'unió de les imatges, a part de la temàtica, és la pissarra que hi apareix en totes les fotografies. En ella, escrit pels mateixos fotografiats, hi posa (a la seva manera) el que o qui els haguès agradat ser. Un treball psicològic per part seva (pensar que els hi hagués agradat ser, que pensaven de petits, aprofundir en el seu pensament...) i creatiu per part meva. Un conjunt amb un resultat perfecta!

Homentage a obres amb Llibres " EN CONTEXT" (3)

Aquest treball és la continuació o 2na part del primer , el del llibre "Descontextualitzat".
En aquest cas vull contextualitzar el llibre. A partir d'un seguit d'obres d'art, en les quals en totes hi pareix un llibre, he volgut retre'ls-hi hometage. Per fer-ho, he repetit l'obra mitjantçant la fotografia i una escenogràfia "cassolana", i el llibre vermell del primer treball (nexe d'unió entre ambdós treballs).