Open publication - Free publishing - More artistic

Des de feia molt
temps que tenia en ment fer aquest treball, tenia una imatge física al cap del
que podia ser. M’imaginava moltes fotografies de gent al natural, sense
maquillatge, davant d’un fons de fitxa policial; però era una idea molt bàsica.
No ha sigut fins ara, que li he volgut donar “forma i vida”.
En un principi va
néixer com una critica al govern, a la organització de la societat. Sentia que
només érem un número, el nostre DNI; que només se’ns identificava per aquest,
que no importava la situació familiar en la que et trobessis, ni com erets, ni
que senties, ni fins hi tot com et deies, només erets 47950541 A ( en el meu
cas).

[...]el número de DNI ens identifica de cara al món,
de cara als desconeguts, a les feines, al metge; de la mateixa manera que el
codi de barres (i la data de caducitat) diferencia una caixa de cereals d’una
altre.^

[...] “Som un número, i sense ell no som res”.

[...]Són 25 fotografies de
gent al natural davant un fons de fitxa policial i amb el DNI enganxat al cos.
Per què? Doncs, perquè a part de ser identitari, l’hem de dur sempre amb
nosaltres, i enganxat al cos, he pensat que era la millor manera d’expressar
aquests conceptes. Vaig decidir utilitzar aquest fons, perquè quan la policia
fa aquestes imatges, representen identitat, la del pres. I em serveix per
reforçar el significat d’identitat que desprèn el DNI enganxat al cos.

[...]La manera de presentar el treball final en format PDF i via Internet és perquè al ser una
cosa tan privada, s’acaba convertint sempre en públic, ja que sempre l’estem
donant, ensenyant per tot.
És a dir, fem com fa
Facebook, “fem públic allò que és privat”.